En Llibert Barcons tenia tan sols tres anys quan el seu pare va tornar de la presó. No té cap record d’ell abans d’això, i encara avui manté aquesta imatge intacta. Una imatge que resumeix una infància marcada per l’absència.
El seu pare havia estat condemnat a més de dotze anys de reclusió en un consell de guerra franquista, acusat d’uns fets que la família sempre ha defensat que no eren certs. Una situació que va trencar completament la vida familiar.
Ell era massa petit per entendre què passava, però amb els anys ha anat reconstruint la història a través dels silencis i dels records explicats a mitges.
La repressió també es va viure fora de la presó. La seva mare va haver de tirar endavant sola la família i fer front a una situació límit quan ell, de petit, va emmalaltir greument.
Un metge li va arribar a dir que no hi havia res a fer perquè no es podia aconseguir el medicament necessari en aquell context de postguerra. Però una veïna va canviar-ho tot.
Històries com aquesta expliquen no només la repressió, sinó també la supervivència. Records que avui es recuperen per entendre que darrere cada víctima hi ha una família sencera que també va patir, i resistir, en silenci.
Afegeix un comentari