Aquest ha estat el darrer Sant Jordi de “pau” a Sabadell. Una treva abans que el 2027 ens esclati a la cara. L’any que ve, per aquestes dates, els candidats no regalaran llibres, regalaran promeses en plena campanya. Però enguany, la política sabadellenca ha passejat per la Rambla amb un somriure de dentadura blanca i una llista de factures sota el braç.
PSC: L’estabilitat absoluta (o la calma abans del terratrèmol)
Marta Farrés es passeja amb l’aura de qui té les claus del castell i no té pressa per ensenyar-les. No està confirmada oficialment, però a Sabadell tothom sap que el PSC sense Farrés seria com una festa major sense El Gran Germán. El seu gran repte? Que la seva majoria absoluta no es desfaci com un sucre en el cafè davant les noves sacsejades que venen. De moment, somriuen. L’estabilitat ven, però la cadira també crema.
Junts, la crònica d’una mort anunciada
Si vols drama, no vagis al teatre, mira Junts. La guerra interna ha passat de les paraules als fets: mentre la carpa oficial era a la plaça Doctor Robert, Lluís Matas ni s’hi va acostar, plantant el seu propi quarter general amb el seu equip al Racó del Campanar. Distància física per marcar la distància política.
Amb el procés d’expulsió de Matas i Botta en marxa, el rumor ja és un clam: l’entesa dels de Francesc Baró amb Gabriel Fernàndez (Gent de Sabadell) es dona per feta. Fernàndez va intentar una candidatura unitària i ara tots els camins porten a una aliança amb els rebels de Junts. A la ciutat ja no es pregunta si passarà, sinó quan es farà oficial.
La Crida i ERC: qui serà el líder de l’oposició?
La Crida per Sabadell ja ho té tot a punt. Amb Oriol Rifer al capdavant, els de l’esquerra transformadora no volen saber res de confluències. Aniran en solitari, conscients que tenen una base de votants tan fidel que és pràcticament un búnquer. Aspiren a ser l’única alternativa real al PSC mentre els altres es barallen.
A ERC Sabadell, després de l’adeu de Fernàndez, Sílvia Renom ja exerceix de capitana. El seu repte és gairebé heroic: recuperar-se del sotrac, demostrar que Esquerra encara té pes i intentar tornar a la xifra de tres regidors (o més) per no quedar-se en la irrellevància.
Sabadell En Comú Podem busca la recepta de la unitat
Joan Mena segueix sent el rostre visible, però amb Gemma Montero i Joan Carles Torres als comandaments de la nau des del febrer. El seu missatge de Sant Jordi ha estat una invitació formal a la confluència.
Els comuns busquen teixir aliances amb altres formacions d’esquerres per bastir una candidatura unitària i pescar vots allà on l’esquerra institucional s’ha anat desdibuixant. Estan buscant companys de ball per no quedar-se sols a la pista del 2027.
La dreta i l’ombra d’Aliança
Nuria Acacio (VOX) manté el pols d’oposició dura amb la seguretat i la immigració com a bandera, mentre que Cuca Santos (PP) segueix sent la formigueta dels barris. Ambdues es miren de reüll, sabent que es juguen el mateix pastís de vots.
Aliança Catalana té l’ull ben viu. La presència del seu secretari general, Oriol Ges, a la carpa de Sabadell no ha estat testimonial. Encara sense candidat, són l’amenaça fantasma que podria acabar d’enfonsar un Junts en hores baixes i pescar en el descontentament independentista.



Afegeix un comentari